SOCIALITZACIÓ
El
que queda definit en aquest article sols pretén ser una aproximació
i principis de com hem d'organitzar la societat en els àmbits de
l’empresa, l’economia i la propietat, que evidentment s’han
d’ampliar i concretar mols altres aspectes.
També som conscients de que
no anem a exposar res de nou, però si son conscients de que se vol
amagar o indiferenciar com ha de ser una societat.
Després de llegir aquest
article veuran que es senzill i fàcil realitzar els canvis que
necessite la societat per eliminar tots els abusos e injustícies
actuals de la producció privatitzada i que nombrem en aquesta web,
sempre que n'hi haga voluntat per part de tots els
sectors involucrats, de fet, es fa difícil entendre
perquè no sa fet ja, i es clar que el sector enriquit no vol deixar
de ser el ric i poderós i sotmetre a la població baix la seva
voluntat i els seus interessos, ficant tot tipus d’obstacles per que
no se realitzen els canvis per aconseguir-ho.
Per la implantació d'una
societat justa i equilibra, on es vegi garantit l'eliminació de tots
els abusos existents en societats capitalistes o d'economia de
mercat, cal realitzar canvis en els tres àmbits bàsics de la
societat com són:
-
EN L'ORGANITZACIÓ PRODUCTIVA I COMERCIAL,
-
EN L’ECONOMIA, I
-
EN LA PROPIETAT.
SOCIALITZACIÓ - ORGANITZACIÓ PRODUCTIVA I COMERCIAL
En
l'organització productiva i
comercial, cal realitzar un procés de
nacionalització de les empreses on aquestes prendrien
tres modalitats diferenciades, que serien:
-
Empreses familiars o individuals.
-
Societats on tots fossin socis, i
-
Empreses de l'Estat on tots són treballadors.
Les
empreses familiars o individuals, estarien
constituïdes per famílies o individus sols, com són avui les
empreses d'agricultors, petits comerços i autònoms, no tenint
assalariats al seu càrrec.
Aquesta
modalitat d’empresa no es diferenciarien molt de com son avui i
mantindrien la seva propietat que seria vendible i transferible als
seus hereteus
i pagarien els impostos establerts.
L’administració en aquest
tipus d’empreses, portaria un determinat control sobre elles, en tal
de garantir que la seva productivitat fos viable i necessària, i en
cas de venta o transmissió es garantiria la seva continuïtat. També
l’administració controlaria els beneficis de l’empresa per
assegurar-se de que tingues uns ingressos mínims, es adir, l’administració controlaria la vida
productiva familiar i de l’autònom, però no interferiria si no fos
necessari.
En cada
empresa hauria gratuïtament un assessor comptable i financer designat per
l'administració que un cop al mes (o segons sigui
necessari), passaria per l'empresa i s'encarregaria de:
-
Portar la comptabilitat de l'empresa
- Fer
les declaracions d'hisenda
- Donar
d'alta i baixa a nous treballadors.
- I
tots aquells tràmits que relacionen l'empresa amb l'administració
Això suposaria un quantiós estalvi per a l'empresa al no haver de
pagar comptabilitat ni assessoria i una
protecció per part de l'administració.
Les societats,
estarien constituïdes per treballadors on ocupant cadascú els
diferents càrrecs tots serien socis. Estes empreses serien les que
avui son anomenades com xicotetes i mitjanes empreses, autònoms amb
treballadors i fins un màxim de treballadors que podrien ser de 10
ò
20 treballadors, a partir del número establert pesarien a ser
empreses
de
l’Estat.
L'empresari podria mantindre la propietat de l'empresa i esta podria ser vendible o transferible, però no a capital exterior. L’administració legislaria cada situació que podria presentar-se sempre buscant la solució que perjudiques menys. L'empresari pesaria a ser l'empresari-gerent, tots cobrant segons el càrrec profesional que ocupes i tots serien coneixedors de la comptabilitat de l’empresa. Periòdicament en assemblees se definirien sobre la seua continuïtat i els sous corresponents a cada categoria professional, que podrien adaptar-se segons el rendiment de l'empresa i els beneficis obtinguts i respectant la legislació vigent corresponen.
.jpg)
Els que s'incorporaren de nou a la empresa passarien per un temps de prova i adaptació, passat aquet temps s'incorporarien a l'empresa com un soci mes.
Se crearien empreses de treballs temporals per cobrir treballs ocasionals com la recollida de fruites i verdures en el seu temps, prioritzant que els llocs fossin coberts per treballadors locals i immigrants.
A l'igual que en
les empreses familiars o individuals, en cada
empresa hauria un assessor comptable i financer designat per
l'administració que gratuïtament i
regularment passaria per l'empresa i s'encarregaria de:
-
Portar la comptabilitat de l'empresa
- Fer
les declaracions d'hisenda
- Donar
d'alta i baixa a nous treballadors.
- I
tots aquells tràmits que relacionen l'empresa amb l'administració
Això suposaria un quantiós estalvi per a l'empresa i una protecció per part de l'administració.
Les empreses de l'Estat, serien les de grans dimensions a partir de un número de treballadors i tots ells serien assalariats de l'Estat, com son avui les empreses mineres, les drassanes, la Renfe....
L
A l'igual
L'organització en general de
les empreses aniria a càrrec de l’administració, esta es faria
protectora de cada empresa garantint la seva continuïtat i suprimint
la propietat privada de les mateixes que no siguen d'àmbit familiar
o societat, eliminant totes les empreses i treballs innecessaris i
proporcionat els mitjans necessaris per la creació de noves
empreses, i seria la responsable de proporcionar un lloc de treball
per a cada treballador, quedant eliminat l’atur.
Les empreses d’àmbit
local i de
Comunitat Autónoma serien regulades per la
Comunitat, les d’àmbit nacional
per la Comunitat Autónoma on estigues la central de la empresa i les d’àmbit internacional amb seu en
l’estranger que no podrien ser nacionalitzades, s’establiria un
conveni amb elles en tal de que les condicions dels treballadors
serien semblants a les nacionals i que no hi hages incompatibilitats
en la producció.
Les empreses d’origen
espanyol on s’hi haja invertit capital estranger, se recuperaria
comprant les parts en possessió d'estrangers de forma
progressiva i en la mesura que ho possibilites l’aportació anual de
valor econòmic al sistema.
Les empreses en cap cas
podrien ser venudes a capitals estrangers.
En l'economia, cal
adaptar-la a aquesta organització de la propietat productiva.
L'administració controlaria tota l'economia empresarial i cada
empresa en particular, portant un exhaustiu control sobre la seva
producció i rendiments, de manera que no es permetria l'engany ni de
gerents ni de treballadors.
L'administració
aportaria els diners que el conjunt del sistema necessités per al
seu funcionament. Aquesta aportació de capital al sistema se
realitzaria sobre la base de les necessitats reals del conjunt
social com són el creixement demogràfic, la inflació o els
creixements d'empreses i producció.
¿Com aportaria els diners l’administració?. Els diners, o son números en els ordenadors dels Bancs o son bitllets i monedes, la quantitat que un país necessita es pot aportar per simple disposició de Llei, es adir, una Llei Orgànica que autoritzes l’aportació de valor econòmic que originada al Banc de España se transferiria al conjunt social a traves dels PGE (Pressupostos Generals de l’Estat). La quantitat a aportar cada any, seria aprovada per el Congres dels Diputats.
La necessitat d'aportar diners al sistema no pot estar en mans de la prestació dels que mes tenen ni del préstec bancari, tampoc de l'aportació per l'entrada massiva de turistes o de les vendes d'empreses i béns a capital procedent de l'exterior ni de l'emissió de Deute Públic. Aquest poder que avui tenen les grans fortunes o els Bancs ha de passar a ser del poder de l’Estat per lo que se nacionalitzaria la Banca, d’aquesta manera se portaria un control total sobre l’economia.
-
La prestació privada
o bancària són diners que s'han de tornar amb interessos, dons no
aporten diners al sistema, sols quan augmenta la prestació, però si
aquesta no creix, no
n'hi ha aportació, sinó tot lo contrari, suposa
un increment de diners al prestador a l'haver de tornar-los amb els
seus interessos.
-
La entrada massiva
de turistes, es una aportació que esta sotmesa a les situacions de
crisis, no es segura.
-
La venta d'empreses
i bens a capital estranger es una pèrdua de patrimoni empresarial i
de bens, no pot ser la forma d’aportar diners al sistema. El 50,2% de
les empreses que cotitzen en la Borsa, ja son propietat d’inversors exteriors.
- I el deute públic s'ha de tornar també en interessos.
Els Paradisos Fiscals son extracció de capital, blanqueig i una evasió d’impostos, per lo tant s’ha de prohibir tota relació amb aquests llocs.
La producció agrícola no se trobaria en que els seus productes estigueren infravalorats per els comercials intermediaris ni per la compra de productes importats, estos s'adaptarien als preus nacionals i sempre prioritzant la venta de productes nacionals.
SOCIALITZACIÓ - PROPIETAT
En la propietat, caldria
diferenciar entre
Propietat Productiva i Propietat Personal. La
propietat productiva és la utilitzada com a mitjà de producció
(empreses, camps, oficines, etc....), la propietat personal és la
utilitzada en l'àmbit familiar (habitatge, apartament, vehicle, etc ...).
La
Propietat Productiva
i com hem definit anteriorment, podria ser privada o de l'Estat. La
propietat productiva d'empreses familiars, individuals o de socis
tambe
podria prendre les dues modalitats. En el cas de ser privada aquesta podria heretar-se, vendres
o transferir-se sempre que la seva finalitat fora
la de continuar
aportant la seva productivitat. La propietat de les empreses de
l'Estat no se podrien privatitzar a no ser que anessin a
formar part de les altres modalitats (individuals, familiars o de
socis).
La Propietat Personal seria la d'ús familiar o individual per a ús particular i privat, on s'establirie un mínim indispensable (habitatge, vehicle....) i destacant als ciutadans que més s'ho mereixessin, segons la seva activitat professional i mèrits personals establerts per llei. Les propietats que originalment sobrepassen del límit màxim establert, podrien mantindre la propietat sempre que no fos necessària per cobrir dèficits socials i es mantindria el dret a l'herència.
L'adquisició dels habitatges que es necessitaran per garantir el
mínim establert s'adquiririen primer de
les que fossin de propietat
d'inversions estrangeres i posteriorment si fos necessari les de
grans propietaris nacionals, repartint aquesta expropiació entre els
més enriquits i perjudicant el mínim possible.
CONCLUSIONS
Amb aquesta socialització
s'aconsegueix:
- Que tots els treballadors treballen o bé en empresa pròpia, en
societat o de propietat de tots (de l'Estat), per tant, es deixa de
treballar en empresa d'un altre o per un altre, eliminant d'aquesta
manera la humiliant subordinació esclavista que és l'explotació de
l'home per l'home.
- Els actuals sol·licitants d'ocupació es distribuirien en les diferents empreses, de manera que desapareix l'atur, les hores extres, els treballs precaris, la pobresa, la pobresa energètica, els menjadors socials, els bancs d'aliments, les cues de la fam.
- Si
aquesta organització es du a cau a nivell internacional, desapareix
el gran drama actual de les emigracions.
- Atès que es garanteix un hàbitat mínim a la propietat personal,
desapareixen els ciutadans sense llar, les hipoteques, els
desnonaments per falta de pagament.
- A l'aportar l'administració diners al sistema també desapareix els
endeutaments angoixants de la població, de l'administració i de les
empreses, quedant aquestes assegurades per l'administració i
recuperant les que han estat venudes a capital estranger.
Evidentment
aquest canvi organisatiu
social deuria
de ser
a nivell
internacional
Dons, ¿per què no se fa aquesta organització social?. Es ben senzill, ¿no?. Si volen que desapareixen totes les situacions d’injustícia social actuals hem d’organitzar el mon del treball des de l’administració i fer aquesta economia.
¿Per on començar?. Lo primer
seria crear els departaments en l'administració que s'encarregarien
d'organitzar la vida productiva i comercial de país. Un Ministeri i
una Conselleria a nivell de Comunitat Autònoma, catalogarien les
empreses segons la seva activitat i el número
de treballadors que les ocupen per posteriorment classificar-les en
empreses individuals, familiars, de socis o de l'Estat i legislar
els criteris organitzatius de cadascuna d'elles. També un
departament administratiu estudiaria i fixaria els preus dels
productes nacionals i els procedents de l'exterior perquè quedin
perfectament establerts en les seves diferents etapes de producció i
la seva comercialització.
Aquesta organització de la societat productiva no te que causar ninguna deficiència ni en la productivitat ni en la comercialització dels productes, tot lo contrari ha d’augmentar la qualitat dels productes i la eficàcia comercial, per lo tant, s’haurà de portar a cau en el temps i precisió que sigui necessari.
A
España els defensors de l’actual
política esclavista son els partits de
la dreta (pp, ciutadans, vox) i PSOE, la dedició esta en mans dels
ciutadans que van a votar, ESQUERRA UNIDA i PODEM estan per iniciar
aquest canvi però no se’ls vota suficient.
Els
Partits
Nacionalistes estan
mes per la Independència i combatre la corrupció de la dreta
política (totes dues lluites legítimes i importants), però que
deixen en segon terme les greus situacions de la població descrites
en esta Web.
Tampoc l'església se defineix de com s’ha d'organitzar la societat, al pronunciar-se en generalitats que no defineixen res.
Si s'aconsegueix aquest nivell de convivència, no només s’eliminarien les inadmissibles injustícies
nacionals, sinó que Espanya seria un exemple per altres països que més pateixen les conseqüències de la manca de distribució de la
feina i l'economia, sobretot d'Amèrica, Àsia i Àfrica.
