capsocia2

 

    inici                                                                                                                                                              cat       es  

 

                       SOCIALITZACIÓ
             

mans unidesEl que queda definit en aquest article sols pretén ser una aproximació i principis de com hem d'organitzar la societat en els àmbits de l’empresa, l’economia i la propietat, que evidentment s’han d’ampliar i concretar mols altres aspectes.

 

També som conscients de que no anem a exposar res de nou, però si son conscients de que se vol amagar o indiferenciar com ha de ser una societat. 

 

Després de llegir aquest article veuran que es senzill i fàcil realitzar els canvis que necessite la societat per eliminar tots els abusos e injustícies actuals de la producció privatitzada i que nombrem en aquesta web, sempre que n'hi haga voluntat per part de tots els sectors involucrats, de fet, es fa difícil entendre perquè no sa fet ja, i es clar que el sector enriquit no vol deixar de ser el ric i poderós i sotmetre a la població baix la seva voluntat i els seus interessos, ficant tot tipus d’obstacles per que no se realitzen els canvis per aconseguir-ho.  

 

Per la implantació d'una societat justa i equilibra, on es vegi garantit l'eliminació de tots els abusos existents en societats capitalistes o d'economia de mercat, cal realitzar canvis en els tres àmbits bàsics de la societat com són:

 

-       EN L'ORGANITZACIÓ PRODUCTIVA I COMERCIAL,

-       EN L’ECONOMIA, I

-       EN LA PROPIETAT.

 

 

SOCIALITZACIÓ - ORGANITZACIÓ PRODUCTIVA I COMERCIAL

 

En l'organització productiva i comercial, cal realitzar un procés de nacionalització de les empreses on aquestes prendrien tres modalitats diferenciades, que serien:

 

-     Empreses familiars o individuals.

-     Societats on tots fossin socis, i

-     Empreses de l'Estat on tots són treballadors.

 

Les empreses familiars o individuals, estarien constituïdes per famílies o individus sols, com són avui les empreses d'agricultors, petits comerços i autònoms, no  tenint assalariats al seu càrrec.

 

industriaAquesta modalitat d’empresa no es diferenciarien molt de com son avui i mantindrien la seva propietat que seria vendible i transferible als seus hereteus i pagarien els impostos establerts.

 

L’administració en aquest tipus d’empreses, portaria un determinat control sobre elles, en tal de garantir que la seva productivitat fos viable i necessària, i en cas de venta o transmissió es garantiria la seva continuïtat. També l’administració controlaria els beneficis de l’empresa per assegurar-se de que tingues uns ingressos mínims, es adir, l’administració controlaria la vida productiva familiar i de l’autònom, però no interferiria si no fos necessari.

 

En cada empresa hauria gratuïtament un assessor comptable i financer designat per l'administració que un cop al mes (o segons sigui necessari), passaria per l'empresa i s'encarregaria de:

 

- Portar la comptabilitat de l'empresa.

- Fer les declaracions d'hisenda.

- Donar d'alta i baixa a nous treballadors.

- I tots aquells tràmits que relacionen l'empresa amb l'administració.

 

Això suposaria un quantiós estalvi per a l'empresa al no haver de pagar comptabilitat ni assessoria i una protecció per part de l'administració. Les situacions que puguin sorgir es convindrien entre l'administració i empresari sempre buscant la millor solució i d'acord amb el que estableix Llei.

     

Les societats, estarien constituïdes per treballadors on ocupant cadascú els diferents càrrecs tots serien socis. Estes empreses serien les que avui son anomenades com xicotetes i mitjanes empreses, autònoms amb treballadors i fins un màxim de treballadors que podrien ser de 10 ò 20 treballadors, a partir del número establert pesarien a ser empreses de l’Estat.

 

L'empresari podria mantindre la propietat de l'empresa i esta podria ser vendible o transferible, però no a capital exterior. L’administració legislaria cada situació que podria presentar-se sempre buscant la solució que perjudiques menys. L'empresari pesaria a ser l'empresari-gerent, tots cobrant segons el càrrec profesional que ocupes i tots serien coneixedors de la comptabilitat de l’empresa. Periòdicament en assemblees se definirien sobre la seua continuïtat i els sous corresponents a cada categoria professional, que podrien adaptar-se segons el rendiment de l'empresa i els beneficis obtinguts i respectant la legislació vigent corresponen.

 

astillerosEvidentment l'empresari ha de valorar-se majoritariament per ser l'iniciador i organitzador de l'empresa. La valoració dels diferents llocs de treball es negociaria en principi amb els actuals empresaris i treballadors, i l'administració establiria per llei uns mínims per a cada categoria professional.

 

Els que s'incorporaren de nou a la empresa passarien per un temps de prova i adaptació, passat aquet temps s'incorporarien a l'empresa com un soci mes.

 

Se crearien empreses de treballs temporals per cobrir treballs ocasionals com la recollida de fruites i verdures en el seu temps, prioritzant que els llocs fossin coberts per treballadors locals i immigrants.

 

A l'igual que en les empreses familiars o individuals, en cada empresa hauria un assessor comptable i financer designat per l'administració que gratuïtament i regularment passaria per l'empresa i s'encarregaria de:

 

- Portar la comptabilitat de l'empresa.

- Fer les declaracions d'hisenda.

- Donar d'alta i baixa a nous treballadors.

- I tots aquells tràmits que relacionen l'empresa amb l'administració.

 

Això suposaria un quantiós estalvi per a l'empresa i una protecció per part de l'administració.

 

Les empreses de l'Estat, serien les de grans dimensions a partir de un número de treballadors i tots ells serien assalariats de l'Estat, com son avui les empreses mineres, les drassanes, la Renfe....

 

La nacionalització es faria recuperant primerament el capital invertit exterior i als propietaris espanyols se'ls indemnitzaria en els diners que s'anirien aportant de la forma descrita en SOCIALITZACIO-ECONOMIA i també dels beneficis que podrien haver de les empreses nacionalitzades i impostos.

  

Els actuals empresaris d'aquestes empreses han de substituir el seu enriquiment derivat del rendiment de l'empresa, per un sou superior (variable segons la complexitat de l'empresa), que s'establiria mínimament per llei i renunciant a l’ambició d’enriquir-se exageradament (per que no els serveis de res tindre milions i milions, mes que per anar augmentar el capital en noves Inversiones), i tambe del seu privilegiat poder en favor de la majoria de la població, perquè esta deixi de patir les conseqüències descrites en esta web.

 

A l'igual que en les empreses de socis, els sous corresponents a cada categoria professional, se adaptarien segons el rendiment de l'empresa i els beneficis obtinguts, conservant d'aquesta manera l'estímul de que quant mes i millor se treballa mes se guanya, respectant la legislació vigent corresponen.

    

El motor de la productivitat no ha de ser el enriquiment desorbitat de un sector minoritari de la població, sinó el cobriment de les necessitats de la població. Es per lo que s'ha de fer una crida al sentit de la convivència i empatia en favor de la població. 

 ............................

 

L'organització en general de les empreses aniria a càrrec de l’administració, esta es faria protectora de cada empresa garantint la seva continuïtat i suprimint la propietat privada de les mateixes que no siguen d'àmbit familiar o societat, eliminant totes les empreses i treballs innecessaris i proporcionat els mitjans necessaris per la creació de noves empreses, i seria la responsable de proporcionar un lloc de treball per a cada treballador, quedant eliminat l’atur.

 

Les empreses d’àmbit local i de Comunitat Autónoma serien regulades per la Comunitat, les d’àmbit nacional per la Comunitat Autónoma on estigues la central de la empresa i les d’àmbit internacional amb seu en l’estranger que no podrien ser nacionalitzades, s’establiria un conveni amb elles en tal de que les condicions dels treballadors serien semblants a les nacionals i que no hi hages incompatibilitats en la producció.

 

Les empreses d’origen espanyol on s’hi haja invertit capital estranger, se recuperaria comprant les parts en possessió d'estrangers de forma progressiva i en la mesura que ho possibilites l’aportació anual de valor econòmic al sistema.

 

Les empreses en cap cas podrien ser venudes a capitals estrangers.

 

 

SOCIALITZACIÓ - ECONOMIA

 

En l'economia, cal adaptar-la a aquesta organització de la propietat productiva. L'administració controlaria tota l'economia empresarial i cada empresa en particular, portant un exhaustiu control sobre la seva producció i rendiments, de manera que no es permetria l'engany ni de gerents ni de treballadors.

          

eco4L'administració aportaria els diners que el conjunt del sistema necessités per al seu funcionament. Aquesta aportació de capital al sistema se realitzaria sobre la base de les necessitats reals del conjunt social com són el creixement demogràfic, la inflació o els creixements d'empreses i producció.

 

¿Com aportaria els diners l’administració?. Els diners, o son números en els ordenadors dels Bancs o son bitllets i monedes, la quantitat que un país necessita es pot aportar per simple disposició de Llei, es adir, una Llei Orgànica que autoritzes l’aportació de valor econòmic que originada al Banc de España se transferiria al conjunt social a traves dels PGE (Pressupostos Generals de l’Estat). La quantitat a aportar cada any, seria aprovada per el Congres dels Diputats.

 

Els criteris per establir la quantitat de diners que s'aportarien cada any s’establirien per llei, be per el Govern i/o a nivell internacional per organismes internacionals con l'Unió Europea o el Fons Monetari Internacional.  Esta aportació no deu alterar la inflació que se controlaria limitat el preus dels productes nacionals i d'importació, inclòs els preus dels intermediaris que interferissin des de la producció fins la compra del consumidor.

 

La necessitat d'aportar diners al sistema no pot estar en mans de la prestació dels que mes tenen ni del préstec bancari, tampoc de l'aportació per l'entrada massiva de turistes o de les vendes d'empreses i béns a capital procedent de l'exterior ni de l'emissió de Deute Públic. Aquest poder que avui tenen les grans fortunes o els Bancs ha de passar a ser del poder de l’Estat per lo que se nacionalitzaria la Banca, d’aquesta manera se portaria un control total sobre l’economia.

    

La prestació privada o bancària són diners que s'han de tornar amb interessos, dons no aporten diners al sistema, sols quan augmenta la prestació, però si aquesta no creix, no n'hi ha aportació, sinó tot lo contrari, suposa un increment de diners al prestador a l'haver de tornar-los amb els seus interessos.

La entrada massiva de turistes, es una aportació que esta sotmesa a les situacions de crisis, no es segura.

La venta d'empreses i bens a capital estranger es una pèrdua de patrimoni empresarial i de bens, no pot ser la forma d’aportar diners al sistema. El 50,2% de les empreses que cotitzen en la Borsa, ja son propietat d’inversors exteriors.

I el deute públic s'ha de tornar també en interessos.

     

Els Paradisos Fiscals son extracció de capital, blanqueig i una evasió d’impostos, per lo tant s’ha de prohibir tota relació amb aquests llocs. 

 

La producció agrícola no se trobaria en que els seus productes estigueren infravalorats per els comercials intermediaris ni per la compra de productes importats, estos s'adaptarien als preus nacionals i sempre prioritzant la venta de productes nacionals.

 

 

SOCIALITZACIÓ - PROPIETAT 

 

En la propietat, caldria diferenciar entre Propietat Productiva i Propietat Personal. La propietat productiva és la utilitzada com a mitjà de producció (empreses, camps, oficines, etc....), la propietat personal és la utilitzada en l'àmbit familiar (habitatge, apartament, vehicle, etc ...).

 

casaLa Propietat Productiva i com hem definit anteriorment, podria ser privada o de l'Estat. La propietat productiva d'empreses familiars, individuals o de socis tambe podria prendre les dues modalitats. En el cas de ser privada aquesta podria heretar-se, vendres o transferir-se sempre que la seva finalitat fora la de continuar aportant la seva productivitat. La propietat de les empreses de l'Estat no se podrien  privatitzar a no ser que anessin a formar part de les altres modalitats (individuals, familiars o de socis).

 

La Propietat Personal seria la d'ús familiar o individual per a ús particular i privat, on s'establirie un mínim indispensable (habitatge, vehicle....) i destacant als ciutadans que més s'ho mereixessin, segons la seva activitat professional i mèrits personals establerts per llei. Les propietats que originalment sobrepassen del límit màxim establert, podrien mantindre la propietat sempre que no fos necessària per cobrir dèficits socials i es mantindria el dret a l'herència.

 

L'adquisició dels habitatges que es necessitaran per garantir el mínim establert s'adquiririen primer de les que fossin de propietat d'inversions estrangeres i posteriorment si fos necessari les de grans propietaris nacionals, repartint aquesta expropiació entre els més enriquits i perjudicant el mínim possible.

  

 CONCLUSIONS

 

Amb aquesta socialització s'aconsegueix:

 

- Que tots els treballadors treballen o bé en empresa pròpia, en societat o de propietat de tots (de l'Estat), per tant, es deixa de treballar en empresa d'un altre o per un altre, eliminant d'aquesta manera la humiliant subordinació esclavista que és l'explotació de l'home per l'home.

 

- Els actuals sol·licitants d'ocupació es distribuirien en les diferents empreses, de manera que desapareix l'atur, les hores extres, els treballs precaris, la pobresa, la pobresa energètica, els menjadors socials, els bancs d'aliments, les cues de la fam.

 

-  Si aquesta organització es du a cau a nivell internacional, desapareix el gran drama actual de les emigracions.

 

- Atès que es garanteix un hàbitat mínim a la propietat personal, desapareixen els ciutadans sense llar, les hipoteques, els desnonaments per falta de pagament.

 

- A l'aportar l'administració diners al sistema també desapareix els endeutaments angoixants de la població, de l'administració i de les empreses, quedant aquestes assegurades per l'administració i recuperant les que han estat venudes a capital estranger.

 

globoEvidentment aquest canvi organisatiu social deuria de ser a nivell internacional.

 

Dons, ¿per què no se fa aquesta organització social?. Es ben senzill, ¿no?. Si volen que desapareixen totes les situacions d’injustícia social actuals hem d’organitzar el mon del treball des de l’administració i fer aquesta economia.

 

¿Per on començar?. Lo primer seria crear els departaments en l'administració que s'encarregarien d'organitzar la vida productiva i comercial de país. Un Ministeri i una Conselleria a nivell de Comunitat Autònoma, catalogarien les empreses segons la seva activitat i el número de treballadors que les ocupen per posteriorment classificar-les en empreses individuals, familiars, de socis o de l'Estat i legislar els criteris organitzatius de cadascuna d'elles. També un departament administratiu estudiaria i fixaria els preus dels productes nacionals i els procedents de l'exterior perquè quedin perfectament establerts en les seves diferents etapes de producció i la seva comercialització.  

 

Aquesta organització de la societat productiva no te que causar ninguna deficiència ni en la productivitat ni en la comercialització dels productes, tot lo contrari ha d’augmentar la qualitat dels productes i la eficàcia comercial, per lo tant, s’haurà de portar a cau en el temps i precisió que sigui necessari.  

 

basureroA España els defensors de lactual política esclavista son els partits de la dreta (pp, ciutadans, vox) i PSOE, la dedició esta en mans dels ciutadans que van a votar, ESQUERRA UNIDA i PODEM estan per iniciar aquest canvi però no se’ls vota suficient. Els Partits Nacionalistes estan mes per la Independència i combatre la corrupció de la dreta política (totes dues lluites legítimes i importants), però que deixen en segon terme les greus situacions de la població descrites en esta Web. O se vota per la continuïtat d’aquestes humiliants situacions on sols se posaran pegats que les alleugeren sense eliminar-les o s’eliminen de una vega per sempre d'esta societat d'agresius esclavistes i víctimes.

 

Tampoc l'església se defineix de com s’ha d'organitzar la societat, al pronunciar-se en generalitats que no defineixen res.

 

Si s'aconsegueix aquest nivell de convivència, no només s’eliminarien les inadmissibles injustícies nacionals, sinó que Espanya seria un exemple per altres països que més pateixen les conseqüències de la manca de distribució de la feina i l'economia, sobretot d'Amèrica, Àsia i Àfrica.

 

 

mansplanta

INICI


DORMIR AL
CARRER



POBRESA


L'EXPLOTACIÓ
DE L'HOME
PER L'HOME



ECONOMIA


VIURE EN
BASUREROS



ELS PARADISOS
FISCALS



SOCIALITZACIÓ


CONTACTE