capsocia2

 

    inici                                                                                                                                                               cat       es

 

                        l'EXPLOTACIÓ DE L'HOME PER L'HOME
 
         

 

cosedora 2Quan els mitjans de comunicació parlen d'explotació humana solen fer referència a realitzar treballs en condicions fora de l'establert com a legal, com és treballar amb un salari inferior al regulat en els convenis, o fer una jornada laboral de més hores de les establertes, o  treballs il·legals com l'explotació sexual o infantil. Però no se sol fer referència al fet que quan el treballador està treballant en una empresa privada, està sent objecte d'una humiliant explotació per part de l'empresari, tot i que se respecten l’establert en la llei i els convenis actuals.

  

El sector minoritari de la població que formen empresaris (900.000) i inversors,  se fan amos i senyors dels mitjans productius i de l'economia, i la resta de treballadors que tenen que treballar en empreses privades (13.000.000) queden supeditats i subordinats en una humiliant explotació, al no tenir altre recurs que treballar per ells.

                

 

Això és una relació amo i servent, que constitueix un inadmissible abús de poder contra la població, això és una situació d'esclavitud i és la causa que hi hagi una 1/4 de la població vivin en la pobresa, 5 milions en extrema pobresa, 3 milions a l'atur, un 50% de població activa en situació de precarietat laboral, com hem exposat en l'inici d'aquest web.

   

Aquesta situació d'explotació de l'home per l'home es considera socialment com normal o admissible i no com tracte inhumà ni degradant, que pel que sembla es pretén que passe desapercebuda. 

 

En el 2020, 12.776.500 espanyols treballadors son assalariats d'empreses privades, que treballen sota la condició d'explotats, i 10.271.700 treballen amb contractes temporals, a temps parcial o estan en l’atur, es adir, la meitat de la població activa (22.899.80) esta en condicions de precarietat laboral, que si be a un minoritari sector li convindrà treballar temporalment, la majoria te que treballar en aquesta precarietat perquè no te altra alternativa.

         

                             EPA 

 

2020 - 3Tri

  Població Activa

22.899.800 

  Aturats

3.722.900 

  Ocupats

19.176.900 

         Sector Públic

3.337.100 

         Sector Privat

15.839,800 

               Empresaris amb treballadors 

893.900

                Autónoms sense treballadors

2.063.700

               Treballadors per compte d'un altre 

12.776.500 

 

  Població Activa

22.899.800 

           Amb contracte temporal 

3.893.600 

           Amb contracte amb temps parcial

2.654.700 

           Aturats 

3.722.900 

  Precarietat

10.271.700 

  Precarietat en %

44,85 % 

                                      EPA.- Enquesta de població activa de l'INE.

 

Si aquest percentatge de 44,85% de contractes precaris i atur, li afegim els autònoms en situació precària i els que treballen sense contracte, el percentatge població activa en situació precària estarà per 55%.

 

La mateixa proporció de precarietat laboral es confirma en els contractes de treball de la seguretat Social:

 

                Contractes de treball

RÈGIM GENERAL (Exclosos els sistemes especials agrari i de treballadores de la llar)

 

2018

2018

Setembre

2020

Setembre

2020

Contracte indefinit

    Jornada completa 

6.835.683 

47,6 % 

7.361.575 

50,9 % 

    Jornada parcial 

1.590.362 

11,1 % 

1.631.874 

11,3 % 

    Fixe discontinuo 

425.467 

3,0 % 

357.039 

2,4 % 

Contracte Temporal

    Jornada completa 

2.651.555 

18,5 % 

2.629.059 

18,2 % 

    Jornada parcial 

1.638.903 

11,4 % 

1.274.449 

8,8 % 

Formació en pràctiques

171.037 

1,2 %

104.058 

0,7 % 

Altres

1.044.681 

7,3 %

1.088.166 

7,5 % 

         Total

14.357.691 

100,0 %

14.446.222 

100,0 % 

                                   Dades: Seguretat social

 

El 50% dels treballadors del Règim General treballen en un contracte indefinit a temps complet, de manera que el 50% restant treballa en contractes amb jornades parcials, discontínues o temporals, és a dir, amb contractes precaris. Si aquest percentatge de 50% de contractes precaris del Règim General, li afegim els precaris de el Sistema Especial Agrari, les Empleades de Llar, els autònoms en situació precària, la gent de l'atur i els que treballen sense contracte, el percentatge població activa en situació precària estarà per el 55-60%, és a dir, més de la meitat.

   

La població assalariada en 2018 va ser de 16.215.800 persones, 1.621.580 assalariats (el 10% del total) van cobrar menys de 591,5 € de salari (descontant la SS i el IRPF), 3.243.160 assalariats (20%) van cobrar entre 591,5 i 996,1 €, 6.486,320 (el 40%), van cobrar entre 996,1 i 1.727,9 €, 3.243.160 assalariats (el 20%) entre 1727,9 i 2719,1 €, i 1.621.580 (10%) més de 2.719,1 €.

 

Si considerem els altres impostos com son l’IVA, l’IBI i altres, el salari se redueix en un 40%.

 

                  Salaris 2018

Assalariats

Salaris en brut Menys SS i TRPF (-21%) Altres impostos (-19%)

1.621.580

Menys de 748,7 € 

Menys de 591,5 € 

Menys de 449,2 € 

3.243.160

Entre 748,7 i 1.260,9 € 

Entre 591,5 i 996,1 € 

Entre 449,2 i 756,5 € 

6.486.320

Entre 1.260,9 i 2.187,2 € 

Entre 996,1 i 1.727,9 € 

Entre 756,5 i 1.312,3 € 

3.243.160

Entre 2.187,2 i 3.441,9 € 

Entre 1.727,9 i 2.719,1 € 

Entre 1.312,3 i 2.065,1 € 

1.621.580

Mes de 3.441,9 € 

Mes de 2.719,1 € 

Mes de 2.065,1 € 

                               Font: "decil de salaris de l'ocupació principal. Enquesta de Població Activa (EPA) Any 2018 "de l'INE

 

construcio 2N’hi han altres situacions inadmissibles, com es el fet de que no n'hi hage seguretat ni en el lloc de treball ni a la continuïtat de l'empresa o negoci, perquè el treball depèn de la voluntat de l'empresari, però tots plegats depenen de la rendibilitat de l'empresa i aquesta de l'atzar del mercat.

 

Es creen empreses i es realitzen treballs innecessaris, per lo que n'hi ha que treballar més del que requereix el consum, com son la diversitat d’empreses de telefonia, propaganda, ETTs, etc....

 

La necessitat que l'empresa sigui rendible i l'afany d'enriquir-se de l'empresari, obliguen el treballador a treballar més ràpid i ha realitzar més hores de treball de les establertes, amb el prejudici i els riscos que això suposa per al treballador com son les empreses de transports i construcció.

 

Nombrosos treballadors han d'emigrar perquè el seu país no es responsabilitza del seu dret a la vida.

 

Es podria pensar que l’explotació de l’home per l’home es inevitable, però no es així, empreses nacionals com son les mineres, drassanes, la Renfe o la Sanitat, son empreses nacionals que funcionen i han funcionat durant mols anys perfectament, dons no es una condició perquè funcione l’empresa que esta sigue privada, i si ha de ser rendible i no ho es, tan sol es qüestió de compensar-les en les que si ho son, o fer una economia que cobris-que la manca de rentabilitat de les empreses, com exposarem mes àmpliament en la pagina socialització.

 

trzabajadores calleSi be n’hi ha que reconèixer que la producció privatitzada ha arribat a produir tot el que exigeix el consum, el nivell de submissió i esclavitud de la majoria de la població es inadmissible.

 

El fet de que vivim en aquesta humiliant societat, no mes obeís al fet de que si be les persones tenim una forma de ser amable i respectuosa amb els demes, també tenim una forma ser tot lo contrari, com es sentir-nos orgullosos i superiors al sotmetre als demès sota les nostres decisions i els nostres personals interessos (criats, subordinats, treballadors).

 

A Espanya l’explotació de l’home per l’home ha segut consolidada per el feixisme en la dictadura del General Franco i avui es defesa i mantinguda per la dreta espanyola, i encara que es una característica general de quasi tots els països, es la causa de totes les situacions d’empobriment generalitzat i les seves conseqüències.

 

 

Internacional

 

L'OIT (Organització Internacional del treball), ha calculat que 40 milions de persones treballaven com a esclaus en 2016 (esclavitud semblant a com era en segles passats), d'elles 25 milions en treballs forçosos i n'hi han més de 150 milions de nens i nenes en edats compreses entre els 5 i els 17 anys que realitzen algun tipus de treball. La pandèmia actual aura agreujat aquesta situació.

 

Treballadors forçats produeixen alguns dels aliments que consumim i de les robes que fem servir, i netegen alguns dels edificis en què molts de nosaltres vivim o treballem.

mansplanta

INICI


DORMIR AL
CARRER



POBRESA


L'EXPLOTACIÓ
DE L'HOME
PER L'HOME



ECONOMIA


VIURE EN
BASUREROS



ELS PARADISOS
FISCALS



SOCIALITZACIÓ


CONTACTE