capsocia2

 

    inici                                                                                                                                                              cat       es

 

                                ECONOMIA

    

CREIXEMENT ECONÒMIC, O ...... ATRAPATS EN L’ENDEUTAMENT

 

Quan els mitjans de comunicació parlen del creixement econòmic fan referència al creixement del PIB (Producte Interior Brut), que és la suma de les rendes anuals, es adir, el que es guanya en total i entre tots en un any. Cada any el PIB supera l'anterior i també cada any sol créixer la quantitat de diners a nivell nacional (diners en els comptes corrents dels Bancs o passiu d'entitats financeres).

 

                                                                                        Milions de €

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2019

PIB

1.087.000

1.049.000

1.040.000

1.038.000

1.119.000

1.208.000

1.124.447

Diners en Entitats Financeres

4.524.234

4.827.731

5.114.934

4.538.500

4.515.862

4.629.445

4.613.655

  Font: Banc d'Espanya

   

Però potser no s'hagi parat a pensar, com pot créixer la quantitat de valor econòmic d'un país, si ningú ni l'Administració ni particulars, aporten de forma regular aquest valor econòmic que tots els anys augmenta en quantitat, és a dir, ¿com creix la quantitat de diners en un país?.

 

eco1 Doncs ni més ni menys, que la quantitat de diners creix quant creix la prestació, és a dir, quan un Banc presta diners, n'hi ha un altre que el rep, el Banc que el rep torna a prestar-los i així successivament, originant el que s'anomena l'efecte multiplicador dels diners, és a dir, al figurar els mateixos diners en diversos comptes corrents a la vegada, aquest queda multiplicat, però clar està, cada vegada que se preste diners n’hi ha algú que els deu. Així doncs, els diners augmenta en els comptes corrents dels bancs perquè cada any augmenta la prestació i per tant l'endeutament generalitzat.

 

¿S'han posat a pensar el que suposa aquesta barbaritat?, cada any n'hi han mes diners en un país perquè els ciutadans, les empreses i l'administració, cada any estan més endeutats, sinó, no n'hi ha més quantitat de diners. Al contrari del que algunes persones poden arribar a pensar, de que quan produïm béns creixen els diners, quan produïm béns, hem creat béns que tenen un valor econòmic, però no per això creix la quantitat de diners, només els béns que produïm i se venem a l'exterior (les exportacions) poden augmentar la quantitat de diners del País, si aquestes no son superades per les importacions. En el cas d'Espanya hi ha més importacions que exportacions, per tant la nostra producció no augmenta la quantitat de diners. Si aporta diners el turisme, al haver mes turistes de l’estranger que venen a Espanya que espanyols surten l'estranger, però esta aportació sol estar superada per el saldo negatiu de la balança comercial.

 

                                                                                        Milions de €

2004

2008

2012

2014

2016

2018

2019

Saldo per Turisme

26.604

28.067

33.256

35.438

37.222

40.443

46.268

Saldo de la Balança Comercial

-60.863

-94.717

-32.759

-25.885

-19.015

-31.357

-34.221

Font: Banc d'Espanya

    

N’hi han altres factors però no son tant voluminosos com aquest.

 

Com és d'imaginar les magnituds de tal endeutament són espectaculars:

 

  Espanya endeudaments                                                                                            Milions de €

2004

2008

2012

2014

2016

2018

2019

Endeutament dels llars

538.217

906.725

881.732

802.490

770.152

776.389

761.751

Endeutament de l'Administració

498.688

586.714

1.188.875

1.516.262

1.550.162

1.654.850

1.761.110

Endeutament de les Empreses

2.553.278

3.635.488

3.396.589

3.409.994

3.687.592

3.729.281

4.316.077

Endeutament amb l'Exterior

1.377.856

2.210.938

2.284.258

2.451.080

2.633.484

2.821.851

3.104.500

      Suma 

3.104.500

7.339.865

7.751.454

8.179.826

8.641.390

8.982.371

9.943.438

Diners en Entitats Financeres

4.524.234

4.827.731

5.114.934

4.538.500

4.515.862

4.629.445

4.613.655

Font: Banc d'Espanya

    

En 2019 la suma del endeutament dels llas, l'administració, les empreses i amb exterior sumava 9.943.438 milions de €, mes del doble de lo que n'hi ha als Bancs 4.613.655 milions de €.

 

Però descomptem del que devem el que tenim en valor econòmic (saldos), tenint en conter uns tindran mols diners i altres moltes deutes

  

                                                                                        Milions de €

2004

2008

2012

2014

2016

2018

2019

Saldo dels llars

768.278

730.166

873.475

1.153.927

1.290.461

1.331.985

1.589.817

Saldo de l'Administració

-291.292

-253.211

-610.779

-845.587

-924.590

-966.346

-1.031.189

Saldo de les Empreses

-963.379

-1.485.413

-1.362.506

-1.321.896

-1.361.370

-1.314.956

-1.541.686

Saldo amb l'Exterior

-437.310

-852.888

-948.086

-1.005.049

-944.011

-949.317

-911.285

PGE

264.964

349.415

362.066

423.231

436.370

459.005.

472.662

Font: Banc d'Espanya

    

Com es pot apreciar només les llars (les famílies) tenen un saldo positiu (un sector dels llars), és a dir, tenen més del que deuen (en diners), per contra les administracions i les empreses deuen més del que tenen. El saldo amb l'exterior també és negatiu, se deuen més diners a l'exterior del que l'exterior ens deu. Com a dada comparativa dels Pressupostos Generals d'Estat per a 2019 van ascendir a 472.662 milions de Euros.

  

Així doncs, l'aportació dels diners al sistema es deu a l'augment de l'endeutament generalitzat de les empreses, l'administració i de la població, tant a l'interior com a l'exterior, es a dir, el nostre creixement de valor econòmic està basat en algo tan poc consistent com es la demanda de préstecs, si no, no hi han més diners.

 

Curiosament en els últims anys el creixement de diners als Bancs es nul i a penes ha hagut major endeutament, lo que vol dir que no n’hi ha creixement al conjunt del sistema de valor econòmic.

 

                                                                                        Milions de €
 

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2019

Diners en Entitats Financeres

4.524.234

4.827.731

5.114.934

4.538.500

4.515.862

4.629.445

4.613.655

Font: Banc d'Espanya

   

Però a més, la quantitat que s'aporta manca de control, o sigui, s'aporten diners segons sigui l'augment de crèdits, però no es controla sobre si aquest augment és suficient per cobrir les necessitats del conjunt social, ni que sectors l'absorbeixen, per lo tant, l'aportació de diners que suposa el major endeutament en un determinat temps, poden quedar absorbits en el pagament dels interessos dels deutes contrets i no per al conjunt social o sigui absorbits per el prestador.

 

De fet, l'Estat ha tingut de rescatar la banca amb prestacions des de 2009 que superen els 60.000 milions de €, dels quals el Banc d'Espanya els dona per perduts perquè no se recuperaran, el que demostra el dèficit de diners i la falta d'una planificació de l'aportació de diners al sistema.

    

eco2També passa que com que els preus dels productes estan liberalitzats, el productor, l'intermediari o el venedor pot posar el valor que vulgui als seus productes, si aquests pugen els preus conseqüentment adsorbeixen més quantitat de diners i altres sectors poden quedar deficitaris per cobrir les seves necessitats, és a dir, mentre uns s'enriqueixen augmentant el preu dels seus productes, altres poden quedar en una profunda crisi.

 

¿Per què es fa aquesta política econòmica basada en la prestació i l'endeutament generalitzat de la població?. La majoria dels ciutadans ens hem trobat amb ella, no l'hem triat, dons no som els seus creadors, tampoc se planteja mai, si aquesta política econòmica és correcta o no, és a dir, és d'aquelles coses que públicament no es qüestionen i no tenen discussió, perquè mai es parla pels mitjans de comunicació si estem fen una economia adequada o no; però si podem apreciar a qui beneficia, perquè aquells que tenen enormes quantitats de diners amb la seva prestació, augmenten aquestes quantitats amb el cobrament dels interessos o en la inversió i sense que això els suposi fer molt d’esforç, com la Banca, que viu de la prestació e inversió dels diners dels dipositaris, però no beneficia a la majoria de ciutadans, estos se veuen en la necessitat d'endeutar-se demanant una hipoteca o un crèdit.

 

Fer una economia on l'1 ó 2% es fa ric mentre el 30% de la població ha de viure en la pobresa, no és fer una economia justa i equilibrada, sinó esclava i mafiosa. Si bé cal premiar al que més s'ho mereix, aquest mereixement no ha de tenir conseqüències per a la resta de la població. Tampoc els ciutadans s’han de veure obligats a emigrar per tenir unes mínimes condicions de vida, el seu país es responsable de la vida de tots el ciutadans com ve establert en els respectives Constitucions.

 

bot monedesEl que és evident és que cada any es necessita aportar capital al conjunt nacional, perquè cada any augmenta la població, les remuneracions i salaris, l'intercanvi comercial entre empreses, els impostos i la inflació (que disminueix el poder adquisitiu dels diners). Si els Bancs deixen de fer prestacions per temors de confiança, l'aportació de capital al sistema queda disminuït, per lo tant, la prestació es fa necessària per augmentar el capital social, però al estar aquet en mans privades, aquests poden deixar de fer-ho, ningú els obliga, la qual cosa és supeditar un element tan important com és l'aportació de capital al conjunt nacional als interessos privats de propietaris enriquits o de la Banca, el que no és sinó una barbaritat perquè el Govern governa però interessos privats tenen el poder dels diners sobre el conjunt social.

 

Una altra barbaritat que evidencia que no s'està fent una economia que respongui als interessos de país i dels ciutadans, és el fet que estem venent les nostres empreses a capital exterior. El 50,2 % de les accions de les empreses que cotitzen en la borsa espanyola estan en mans d'estrangers en 2019, quan en 2006 era del 33,00% (segons Bolsas y Mercados Españoles, BME), no obstant això, son moltes les veus de politics i economistes que estan promovent la inversió exterior a Espanya, es adir, com el País no pot mantindre les empreses es recorre a la inversió estrangera i així anem perden la seva propietat. La meitat dels beneficis de les empreses mes importants de Espanya van a parar al exterior i ells tenen el poder de decidir sobre el futur de la empresa, si esta deixa de ser rentable o pot ser mes rentable en un altre lloc, poden tancar-la i perdre els llocs de treball. ¿Fins quan hem de permetre que el patrimoni empresarial quede en mans de l'exterior?

   

No hi ha doncs control sobre l'aportació de capital al sistema, l'economia no respon a les necessitats del sistema i si als interessos dels econòmicament rics i la Banca, però no al conjunt social. Perquè respongui als interessos de tota la població deu estar perfectament organitzada.

 

L'economia ha de basar-se en el cobriment de totes les necessitats monetàries que en sistema necessita, creació i manteniment d'empreses, salaris, ajudes, inflació, i tot el que necessita diners per a la seva existència i no perquè els que tinguin diners puguin prestar-los i obtenir interessos. Desenvoluparem com entenem que ha de ser l'economia en l'apartat socialització.  

 

 

mansplanta

INICI


DORMIR AL
CARRER



POBRESA


L'EXPLOTACIÓ
DE L'HOME
PER L'HOME



ECONOMIA


VIURE EN
BASUREROS



ELS PARADISOS
FISCALS



SOCIALITZACIÓ


CONTACTE