LA ESCLAVITUD A ESPANYA EN EL SEGLE XXI
La
classe social enriquida (l'empresari, l'inversor i prestador),
s'apodera dels mitjans productius acumulant grans quantitats de
propietat i valor econòmic i fins i tot de l'administració, per fer
el seu particular pla de seguir
enriquin-se de l'esforç del treball dels
ciutadans, no important-los si el treballador ha de prendre una
actitud d’humiliant subordinació o si sectors de la població queden
en situació empobrida o en l’atur laboral.
Quan un
empresari decideix si contracta o no a un treballador, aquest té en
el seu poder atorgar al treballador la feina, i per tant el salari
que li permetrà cobrir les seues necessitats i les de la seua
família. Que l'empresari pugui prendre aquesta decisió sobre el
treballador és concedir-li a l'empresari el poder de decidir sobre
la vida del treballador, o dit d'una altra manera, la vida del
treballador està en mans de l'empresari, ell decideix qui treballa i
qui no, el que no és sinó una inacceptable condició de dependència i
subordinació que obliga al treballador a prendre una actitud
d'extremat servilisme davant l'empresari. Tot i que el treballador
té la possibilitat de rebutjar el treball, de fet no pot fer-ho,
perquè amb això li va la seva vida i la dels seus, no pot prescindir
del treball, originant-se una relació d'amo i servent.
Que una
persona privada tingui el poder de decidir sobre la vida d'un altra,
no és res més que ESCLAVITUD, i aquest esclavatge el tenim avui a
les nostres empreses, dia a dia,
i pretenent que passe sense donar-li
importància.
Però si
humiliant és aquesta situació en l'obtenció d'un treball, no menys
és el fet de que quan estàs treballant, estiguis sota la condició
d’explotat, és a dir, l'empresari i inversor
tenen el dret d'obtenir beneficis i
d’enriquir-se de l'esforç que fan els treballadors al treball, quan
l’activitat laboral es realitza per obtedre els béns que se
necessitem per cobrir les necessitats del conjunt de la població.
Això és explotació de l'home per l'home, això és una altra situació
D'ESCLAVITUD.
Pel que
sembla no és per l'opinió pública o per els polítics governants que
aquestes situacions constitueixin un tracte humiliant o inhumà, no
es inhumà que uns tinguin el poder de decidir sobre la vida d'altres
o que s'enriqueixin del seu treball o estiguin en l'atur,
empobrits, o treballant en treballs eventuals d'escassa remuneració,
perquè de fet, ni estan condemnades per les lleis, es legal
empobrir, explotar i enriquir-se del treball d'un altre, ¿no es això
un abús de poder inadmissible?
¿És que
no són evitables aquestes situacions?, ¿És que no
som capaços d'organitzar la
societat sense aquests abusos de poder del sector enriquit?.
Aquestes situacions són perfectament evitables si s'organitza la
producció i el treball des de l'administració.
L'administració té l'obligació de fer desaparèixer aquestes
situacions de la convivència humana, ha de realitzar els canvis
socials que cal realitzar en l'organització de la propietat, en
l'economia i en l'organització de la vida productiva, legislant el
que hagi que legislar perquè persones privades deixin de tenir el
poder de decidir sobre la vida dels ciutadans i perquè el treball
deixi de ser una explotació de l'home per l`home, eliminant la
pobresa, l'atur i els contractes precaris.
LA VIDA
DE LES PERSONES NO POT DEPENDRE DE DECISIONS PERSONALS AMB
INTERESSOS PRIVATS
Si en la societat dominen els interessos personals i particulars del sector de la població que el formen els rics i poderosos empresaris, mai se superaran aquestes situacions, per que ells sols procuren per els seus beneficis personals. Si els mitjans productius (les empreses) són de propietat privada, cada empresa i cada empresari mantindrà la producció amb el mínim de treballadors possibles. Si la producció ja està produint tot el que demana el consum, l'empresari no farà res si sectors importants de la població es queden a l'atur, sense feina o sense remuneració que li permeti viure a ell i a la seva família.
Ames
d’estar el treballador baix la condició d'esclau,
n'hi han altres conseqüències inacceptables:
- Pobresa
- Pensions baixes
- L'atur
- Prestacions limitades per desocupació
- Precarietat en el treball
- Desnonaments, etc. etc.
Pobresa.- Una quarta part (1/4) de la població (11.974.485 en 2019) viu en situació de pobresa sempre, amb crisi o sense crisis, i des de 2006 a 2019, n'hi ha un augment de 1,2 milions de pobres, després d’haver passat la mencionada crisis, on la població subordinada a la explotació ha pagat les conseqüències. (Mes detalls en la pàgina de Pobresa).
Pensions baixes.-
El 45% dels pensionistes cobren menys de 650
€ de pensió.
LA POBRESA NO ES POT ADMETRE DE
CAP MANERA
No obstant això, la riquesa dels rics i el número de rics augmenta fins en temps de crisi.
Milionaris a Espanya amb mes d'un milió de dòlars en actius
2006 |
2008 |
2010 |
2012 |
2014 |
2016 |
2018 |
2019 |
|
World Wealth Report (a) |
157.400 |
127.100 |
140.100 |
144.600 |
178.000 |
202.100 |
224.300 |
235.000 |
Credit Seisse (b) |
184.993 |
313.310 |
465.000 |
386.000 |
852.000 |
979.000 |
(a) Segons l'informe Mundial de la Riquesa (World Wealth Report (WWR), són aquells individus que disposen a títol personal d'un patrimoni superior a un milió de dòlars ($) en actius invertibles, exclòs el valor de la seva residència principal, peces de col·leccionista, béns fungibles i béns de consum duraders.
(b)
Segons l’Informe de la riquesa en el mon de Credit Suisse (sense
exclusions), són aquells individus que disposen a títol personal
d'un patrimoni superior a un milió de dòlars ($) en actius. inclòs
el valor de la seva residència principal, peces de col·leccionista,
béns fungibles i béns de consum duraders.
Des de
2010 a 2019 el número
de rics han augmentat a Espanya en uns
807.000, tot i que hem passat
10 anys de crisis.
PER A QUE UNS QUANTS PUGEN VIURE EN EL NÚVOL DE L'ABUNSANCIA, UNA CUARTA PART DE LA POBLACIÓ HA DE VIURE EN LA POBRESA.
L'atur.- L’atur
es perpetua
(de
3 a 5 milions), es una altra conseqüència d’aquet abús de poder de la
producció privatitzada, no n’hi ha remei, si la producció no pot
assumir mes ocupació o se presenta una situació de crisis per
superproducció o pandemia, un percentatge elevadíssim de treballadors hauran de
parar de treballar i sols durant un temps tindran dret a cobrar una
prestació i després a la bona de Deu i clar la culpa es de la
crisis. (Mes detalls en la pàgina
Prestacions
per desocupació.-
El 50% dels aturats no cobren
ninguna prestació, i de l’altre 50% que cobren, el 60% sols cobren
el subsidi assistencial de poc mes de 400 €. (sense cargues
familiars), l’altre 40 % cobra la prestació contributiva durant 6
mesos que es el 70% de lo que ha cotitzat i després dels 6 mesos el
50% i fins un màxim de 2 anys, depenent del temps que han cotitzat.
En 2020 el màxim que pots cobrar de prestació contributiva es de
1098 € si no tens fills, i 1412 si tens dos o mes fills.
¿NO
ES AIXÒ MANTENIR A LA POBLACIÓ EMPOBRIDA?
Precarietat en el treball
¡MES DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ ACTIVA ESTAN
TREBALLANT EN TREBALLS
PRECARIS!
Desnonamens.- En
Espanya han hagut 700.637 desnonaments en 10 anys, 192 cada dia i
les garanties constitucional d’habitatge i protecció als ciutadans,
no
sempre
han segut respectades per l’administració de Justícia.
¿Som o no som esclaus dels que s'apoderen dels mitjans de producció?. Es permeten fer-nos pobres i treballar com explotats per a ells, creant situacions precàries i humiliants, mentre ells es fan rics d'aquestes situacions. Perquè no ens enganyem, necessiten que la població visqui en la pobresa per què acepte les condicions que a ells els beneficia.
ELS
PROPIETARIS DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ I LA COMERCIALITZACIÓ
NECESSITEN QUE LA POBLACIÓ VISCA EN LA POBRESA PERQUÈ ACCEPTEM LES
CONDICIONS QUE A ELLS ELS BENEFICIA (EXPLOTACIÓ, BAIXOS SALARIS,
TEMPORACITAT, PRECARIETAT, ATUR, ETC ....),
AIXÒ ÉS UNA ALTRA
CONSEQÜÈNCIA DE L’ESCLAVITUD E INADMISSIBLE ABÚS DE PODER SOBRE LA
POBLACIÓ.
Si be en
l'esclavitud de segles passats tenien menys llibertat que ara, avui
la majoria de la població viu
de lo que els rics i poderosos vulguin donar-te. ¿No és esclavitud
l'explotació de l'home per l'home en si mateixa?, i ¿no es el que
estem patint en aquest nostre país cada dia?. Explotació de l'home
per l'home, pobresa, atur, precarietat en l'ocupació, ¿no és això un
tracte inhumà ni degradant sobre la població?.
Si, les
societats productives privades són productives, però ho són a costa
de sotmetre a la majoria de la població sota el desig d'augmentar la
riquesa d'un sector minoritari.
Es en
la pobresa, en l’explotació de l’home por l’home i la precarietat
laboral (tot conseqüències del sistema de producció privatitzada),
on el lladre, l'assassí, el drogoaddicte i el suïcida, troba la seva
justificació per cometre els seus actes al revelar-se contra la
resta de la població.
Ningú
ha nascut per a ser el criat o subordinat d’un altre, nomes es
admissible la supeditació que exigeix la pròpia organització del
treball sense explotació de l'home per l'home.