LA ESCLAVITUD A ESPANYA EN EL SEGLE XXI

 

 

La classe social enriquida (l'empresari, l'inversor i prestador), s'apodera dels mitjans productius acumulant grans quantitats de propietat i valor econòmic i fins i tot de l'administració, per fer el seu particular pla de seguir enriquin-se de l'esforç del treball dels ciutadans, no important-los si el treballador ha de prendre una actitud d’humiliant subordinació o si sectors de la població queden en situació empobrida o en l’atur laboral.

 

Quan un empresari decideix si contracta o no a un treballador, aquest té en el seu poder atorgar al treballador la feina, i per tant el salari que li permetrà cobrir les seues necessitats i les de la seua família. Que l'empresari pugui prendre aquesta decisió sobre el treballador és concedir-li a l'empresari el poder de decidir sobre la vida del treballador, o dit d'una altra manera, la vida del treballador està en mans de l'empresari, ell decideix qui treballa i qui no, el que no és sinó una inacceptable condició de dependència i subordinació que obliga al treballador a prendre una actitud d'extremat servilisme davant l'empresari. Tot i que el treballador té la possibilitat de rebutjar el treball, de fet no pot fer-ho, perquè amb això li va la seva vida i la dels seus, no pot prescindir del treball, originant-se una relació d'amo i servent.

 

Que una persona privada tingui el poder de decidir sobre la vida d'un altra, no és res més que ESCLAVITUD, i aquest esclavatge el tenim avui a les nostres empreses, dia a dia, i pretenent que passe sense donar-li importància.

 

Però si humiliant és aquesta situació en l'obtenció d'un treball, no menys és el fet de que quan estàs treballant, estiguis sota la condició d’explotat, és a dir, l'empresari i inversor tenen el dret d'obtenir beneficis i d’enriquir-se de l'esforç que fan els treballadors al treball, quan l’activitat laboral es realitza per obtedre els béns que se necessitem per cobrir les necessitats del conjunt de la població. Això és explotació de l'home per l'home, això és una altra situació D'ESCLAVITUD.

 

Pel que sembla no és per l'opinió pública o per els polítics governants que aquestes situacions constitueixin un tracte humiliant o inhumà, no es inhumà que uns tinguin el poder de decidir sobre la vida d'altres o que s'enriqueixin del seu treball o estiguin en l'atur, empobrits, o treballant en treballs eventuals d'escassa remuneració, perquè de fet, ni estan condemnades per les lleis, es legal empobrir, explotar i enriquir-se del treball d'un altre, ¿no es això un abús de poder inadmissible?

     

¿És que no són evitables aquestes situacions?, ¿És que no som capaços d'organitzar la societat sense aquests abusos de poder del sector enriquit?. Aquestes situacions són perfectament evitables si s'organitza la producció i el treball des de l'administració. L'administració té l'obligació de fer desaparèixer aquestes situacions de la convivència humana, ha de realitzar els canvis socials que cal realitzar en l'organització de la propietat, en l'economia i en l'organització de la vida productiva, legislant el que hagi que legislar perquè persones privades deixin de tenir el poder de decidir sobre la vida dels ciutadans i perquè el treball deixi de ser una explotació de l'home per l`home, eliminant la pobresa, l'atur i els contractes precaris. 

 

LA VIDA DE LES PERSONES NO POT DEPENDRE DE DECISIONS PERSONALS AMB INTERESSOS PRIVATS

 

Si en la societat dominen els interessos personals i particulars del sector de la població que el formen els rics i poderosos empresaris, mai se superaran aquestes situacions, per que ells sols procuren per els seus beneficis personals. Si els mitjans productius (les empreses) són de propietat privada, cada empresa i cada empresari mantindrà la producció amb el mínim de treballadors possibles. Si la producció ja està produint tot el que demana el consum, l'empresari no farà res si sectors importants de la població es queden a l'atur, sense feina o sense remuneració que li permeti viure a ell i a la seva família.

 

 Ames d’estar el treballador baix la condició d'esclau, n'hi han altres conseqüències inacceptables:

 

-  Pobresa 

-  Pensions baixes

-  L'atur

-  Prestacions limitades per desocupació

-  Precarietat en el treball

-  Desnonaments, etc. etc.

 

Pobresa.-  Una quarta part (1/4) de la població (11.974.485 en 2019) viu en situació de pobresa sempre, amb crisi o sense crisis, i des de 2006 a 2019, n'hi ha un augment de 1,2 milions de pobres, després d’haver passat la mencionada crisis, on la població subordinada a la explotació ha pagat les conseqüències. (Mes detalls en la pàgina de Pobresa).

 

Pensions baixes.- El 45% dels pensionistes cobren menys de 650 € de pensió. En Maig de 2018 mes del 23% de pensionistes, es adir, 2.509.901, vivien sota el llindar de pobresa cobrant menys de 600 €. de pensió (700 €/mes), i mes del 13% ó 1.286.621 pensionistes, vivien sota el llindar de pobresa severa, cobrant menys 400€. de pensió (467 €/mes). (Mes detalls en la pàgina de Pobresa).

 

LA POBRESA NO ES POT ADMETRE DE CAP MANERA

 

No obstant això, la riquesa dels rics i el número de rics augmenta fins en temps de crisi.

 

      Milionaris a Espanya amb mes d'un milió de dòlars en actius 

(a) Segons l'informe Mundial de la Riquesa (World Wealth Report (WWR), són aquells individus que disposen a títol personal d'un patrimoni superior a un milió de dòlars ($) en actius invertibles, exclòs el valor de la seva residència principal, peces de col·leccionista, béns fungibles i béns de consum duraders.

(b) Segons l’Informe de la riquesa en el mon de Credit Suisse (sense exclusions), són aquells individus que disposen a títol personal d'un patrimoni superior a un milió de dòlars ($) en actius. inclòs el valor de la seva residència principal, peces de col·leccionista, béns fungibles i béns de consum duraders.

 

Des de 2010 a 2019 el número de rics han augmentat a Espanya en uns 807.000, tot i que hem passat 10 anys de crisis. 

 

PER A QUE UNS QUANTS PUGEN VIURE EN EL NÚVOL DE L'ABUNSANCIA, UNA CUARTA PART DE LA POBLACIÓ HA DE VIURE EN LA POBRESA.

 

L'atur.- L’atur es perpetua (de 3 a 5 milions), es una altra conseqüència d’aquet abús de poder de la producció privatitzada, no n’hi ha remei, si la producció no pot assumir mes ocupació o se presenta una situació de crisis per superproducció o pandemia, un percentatge elevadíssim de treballadors hauran de parar de treballar i sols durant un temps tindran dret a cobrar una prestació i després a la bona de Deu i clar la culpa es de la crisis. (Mes detalls en la pàgina l'explotació de l'home per l'home).

 

Prestacions per desocupació.-   El 50% dels aturats no cobren ninguna prestació, i de l’altre 50% que cobren, el 60% sols cobren el subsidi assistencial de poc mes de 400 €. (sense cargues familiars), l’altre 40 % cobra la prestació contributiva durant 6 mesos que es el 70% de lo que ha cotitzat i després dels 6 mesos el 50% i fins un màxim de 2 anys, depenent del temps que han cotitzat. En 2020 el màxim que pots cobrar de prestació contributiva es de 1098 € si no tens fills, i 1412 si tens dos o mes fills. (Mes detalls en la pàgina de Pobresa).

 

  ¿NO ES AIXÒ MANTENIR A LA POBLACIÓ EMPOBRIDA? 

 

 

Precarietat en el treball.- El 50% dels treballadors treballen en un contracte indefinit a temps complet, dons el 50% restant treballa en contractes amb jornades parcials, discontínues o eventuals, és a dir, amb contractes precaris. Si aquest percentatge de 50% de contractes precaris, l’afegim els autònoms en situació precària, la gent de l’atur i els que treballen sense contracte, el percentatge població activa en situació precària estarà per el 55-60%, es adir, mes de la meitat. (Mes detalls en la pàgina de l'explotació de l'home per l'home).

 

¡MES DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ ACTIVA ESTAN

TREBALLANT EN TREBALLS PRECARIS!

 

                                  

Desnonamens.- En Espanya han hagut 700.637 desnonaments en 10 anys, 192 cada dia i les garanties constitucional d’habitatge i protecció als ciutadans, no sempre han segut respectades per l’administració de Justícia. Segons el INE, s’estime que en Espanya n’hi han 3,5 milions d’habitatges buits, per lo tant, es qüestió d’una regulació adequada. (Mes detalls en la pàgina de Pobresa).

  

¿Som o no som esclaus dels que s'apoderen dels mitjans de producció?. Es permeten fer-nos pobres i treballar com explotats per a ells, creant situacions precàries i humiliants, mentre ells es fan rics d'aquestes situacions. Perquè no ens enganyem, necessiten que la població visqui en la pobresa per què acepte les condicions que a ells els beneficia.

   

ELS PROPIETARIS DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ I LA COMERCIALITZACIÓ NECESSITEN QUE LA POBLACIÓ VISCA EN LA POBRESA PERQUÈ ACCEPTEM LES CONDICIONS QUE A ELLS ELS BENEFICIA (EXPLOTACIÓ, BAIXOS SALARIS, TEMPORACITAT, PRECARIETAT, ATUR, ETC ....), AIXÒ ÉS UNA  ALTRA CONSEQÜÈNCIA DE L’ESCLAVITUD E INADMISSIBLE ABÚS DE PODER SOBRE LA POBLACIÓ. 

 

Si be en l'esclavitud de segles passats tenien menys llibertat que ara, avui la majoria de la població viu de lo que els rics i poderosos vulguin donar-te. ¿No és esclavitud l'explotació de l'home per l'home en si mateixa?, i ¿no es el que estem patint en aquest nostre país cada dia?. Explotació de l'home per l'home, pobresa, atur, precarietat en l'ocupació, ¿no és això un tracte inhumà ni degradant sobre la població?.

 

Si, les societats productives privades són productives, però ho són a costa de sotmetre a la majoria de la població sota el desig d'augmentar la riquesa d'un sector minoritari.

 

Es en la pobresa, en l’explotació de l’home por l’home i la precarietat laboral (tot conseqüències del sistema de producció privatitzada), on el lladre, l'assassí, el drogoaddicte i el suïcida, troba la seva justificació per cometre els seus actes al revelar-se contra la resta de la població.

 

Ningú ha nascut per a ser el criat o subordinat d’un altre, nomes es admissible la supeditació que exigeix la pròpia organització del treball sense explotació de l'home per l'home.